Introducció
Des del punt de vista geopolític, Catalunya i Polònia han compartit al llarg de la història una sèrie de trets en comú:
Polònia, un país força extens i amb una forta identitat nacional, ubicat entre dos estats determinants en la història del continent europeu: Alemanya, estat creat el segle XIX, amb molt poques opcions de´expansió territorial, i Rússia, el gegant de l´est.
Catalunya, un país que ha viscut un intens intercanvi cultural gràcies a la gran quantitat de pobles que l´han habitat, dividit entre dues de les més poderoses monarquies europees: l´espanyola i la francesa.
En gran mesura, aquesta situació ha comportat efectes molt negatius en ambdós països. La llei del més fort que ha imperat al nostre continent durant segles ha tingut com a conseqüencia guerres, particions territorials i genocidis. Les cicatrius d´aquests conflictes encara romanen al pensament col·lectiu de polonesos i catalans. En nombroses dates ambdós pobles celebren esdeveniments relacionats amb fets d´aquest passat: l´onze de novembre, Polònia celebra la seva independència, aconseguida el 1918 després de més d´un segle dividida entre els estats veïns.
L´onze de setembre, els catalans celebren la Diada, commemorant la caiguda de Barcelona el 1714 davant les tropes castellanes i franceses. Ambdues festes nacionals estàn directament relacionades amb la lluita per defensar la pròpia sobirania, cultura i identitat.
La Segona Guerra Mundial
Polònia i Catalunya van ser víctimes, com tantes altres nacions europees, de l´onada de violència feixista que va afectar el continent durant els anys 30 i 40.
La victòria de les tropes del general Franco a la Guerra Civil (amb l´ajuda d´Alemanya i Itàlia), comportarà la pèrdua de l´autonomía i les institucions catalanes. Durant quasi 40 anys, Madrid dedicarà tots els esforços a eliminar qualsevol rastre d´identitat nacional que no sigui l´espanyola.
L´1 de setembre del 1939, l´exércit alemany inicia l´invasió de Polònia. Els polonesos, que no es rendiren mai, van patir una guerra genocida destinada a esborrar tot rastre de la seva existència. Derrotat el seu exércit, van crear un moviment de resistència clandestí, dedicat a la lluita armada i l´intel·ligència militar.
Un cop finalitzada la Guerra Civil, es creà el Front Nacional de Catalunya, organització política independentista oposada al régim franquista. Realitzaven tasques d´espionatge i col·laboraven amb la resistència francesa, ajudant i protegint als pilots i agents aliats (que aterraven a França i escapaven per Barcelona). El 1941 el consolat britànic posa en contacte el FNC amb Roman Koparski, patriota polonés resident a Madrid. Cinc membres del FNC s´integren a la “Estación de bases e intercambio de información”, servei d´informació polonés contrari a l´ajuda que Espanya donava al règim nazi. El gener del 1942 el grup és descobert i els seus integrants empresonats i torturats (inclós el propi Koparski). Un mes després, el govern espanyol ordenaria el tancament dels consolats polonesos a Espanya.
Polonesos il·lustres a Catalunya
El compositor Frédéric Chopin va visitar Barcelona dos cops. Els metges li havien diagnosticat tuberculosi i li recomanaren descansar un temps a les Illes Balears, famoses pel seu clima benigne. De camí a Mallorca es va allotjar a la ciutat comtal durant 5 dies, visità la catedral i el barri gòtic. Tornaria tres mesos després, després d´una estada força decebedora (l´hivern a les illes va ser molt plujós i humit, fet que va fer empitjorar el seu estat de salut) per a romandre una setmana recuperant-se del viatge abans de sortir cap a França.
El 7 de novembre del 1982 el Papa Joan Pau II arribà a Barcelona. La seva visita fou històrica, ja que fou el primer Pontífex en visitar Catalunya. El Camp Nou, Montserrat, la Sagrada Família o Montjuïc van ser alguns dels llocs emblemàtics de la ciutat que van omplir-se de fidels, ja que la seva presència va provocar la mobilització de milers de persones. A l´estadi del F.C. Barcelona va celebrar una misa, a la que van assisitir personalitats com el president de la Generalitat, Jordi Pujol, o l´alcalde de Barcelona, Narcís Serra. Va ser tot un récord d´assistència, omplint-se la totalitat dels 120.000 seients.
“Es polaco el que no bote”
Malauradament, a Espanya s´ha fet popular utilitzar el mot “polonés” per a refererir-se als catalans. Aquesta denominació té un marcat caràcter pejoratiu, fet que sorprén força, ja que mai no ha existit cap enemistat entre el poble espanyol i el polonés.
L´origen d´aquest fenòmen és incert, tot i que, de teories no en falten:
Una de les més interesants contrasta el fet de que al segle XIX, mentre els polítics espanyols temien que Espanya es convertís en la Polònia de l´oest (percebien Polònia com un país feble, sotmés a poténcies estrangeres), els seus homònims catalans concebien aquest llunyà país de l´est com un model a seguir, per la seva vitalitat i defensa de la pròpia identitat.
Una altra sosté que al segle XVIII s´anomenava “polonesos” a un del dos bàndols en que es dividien els aficionats madrilenys als teatres. Dit grup era el més sorollós, així que el terme es va passar a aplicar als polítics catalans que, al segle XIX, es desplaçaven a la capital espanyola a “demanar “, de forma insistent, millores per a Catalunya.
També s´ha identificat la llengua com a possible causa. El fet de que el català sigui diferent al castellà i, per tant, pugui ser percebut com una llengua estranya, tan estranya com el polonés. Aquesta idea està relacionada amb el fet de que soldats polonesos al servei de Napoleó van lluitar a Espanya, o potser amb la Brigada Jaroslaw Dabrowski, voluntaris polonesos que arribaren a Barcelona l´agost del 1936 per a combatre contra Franco. Potser aquests homes vinguts de lluny i de parla intel·ligible van ser confosos per catalans.
Bilbiografía
Chopin http://kalejdoskop-chopin.pl/places.php?id=189
Joan Pau II http://www.fcbarcelona.com/club/detail/article/30-years-since-visit-of-pope-john-paul-ii
http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20121107/54354171363/juan-pablo-ii-papa-wojtyla-visitas-espana-cataluna-catalunya-el-papa-viajero.html
http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/castellano/noticies/club/temporada10-11/11/06/n101105113846.html
La segona guerra mundial http://webs.racocatala.cat/cat1714/fnc.htm
http://www.unitat.cat/exercit/FNC.html
http://www.tiempodehistoria.com/2012/07/15/los-serrano-suner-con-el-franquismo-y-la-monarquia-del-18-de-julio-por-cristina-calandre.html
L’oposició catalanista al franquisme: El republicanisme liberal i la nova oposició (1939-1960) Daniel Díaz Esculies
Es polaco el que no bote http://www.youtube.com/watch?v=d38sZswwvgc
http://polskaviva.com/2012/07/14/por-que-se-llama-polacos-a-los-catalanes/
http://xaviercasals.wordpress.com/2012/12/01/por-que-a-los-catalanes-les-llaman-polacos/
_____________________________________________________________________________________________
Àlex Baron, ANC-Polska (http://www.facebook.com/ANC.Polonia || http://twitter.com/anc_polska)
#independenceday Blog 